L’excursió al Puig de ses Cadiretes, (518,7 metres) punt més alt del massís d’Ardenya, present a la llista del 100 cims més emblemàtics de Catalunya (https://www.feec.cat/activitats/100-cims/), ens va servir per descobrir una mica més i millor el gran regne dels fongs. Acompanyats per un grup de socis i no socis de Xatrac vàrem gaudir d’una meravellosa jornada amb una molt bona companyia.
Vàrem sortir des de el pàrquing del poliesportiu de Tossa de mar en direcció al “Coll del Sastre” després cap a “l’ermita de la Mare de Deu de Gràcia” per ja després pujar directament al cim del puig de ses cadiretes, la baixada la vàrem realitzar per la vall d’en Roc tancant així la ruta circular. Al llarg de la pujada entre sureres i grans blocs de granit vàrem anar trobant diferents fongs dels quals en vàrem parlar i recollirem alguns d’ells, cal dir que el que més vam trobar van ser “ous de reig”.
Vam omplir un bon cistell!! 
Regne del fongs.
Els fongs ocupen un dels regnes dels éssers vius junt a: Animals; vegetals; protoctists (Organismes eucariotes que no formen teixits – algues, protozous); Moneres (Procariotes).
Els fongs es caracteritzen per ser organismes eucariotes (cèl·lules amb nucli diferenciat), unicel·lular o pluricel·lulars. Les cèl·lules presenten una paret cel·lular de quitina que els dona rigidesa. No formen teixits, es a dir, totes les cèl·lules realitzen totes les funcions, no estan especialitzades.
Són organismes heteròtrofs, la gran majoria són sapròfits, però també trobem organismes simbionts (líquens, micorrizes) i paràsits.
Els fongs són un grup molt divers amb gran importància ecològica i econòmica. La seva classificació es canviant i complicada, deixem constància d’alguns grup importants per nosaltres
- Llevats
- Mohos (floridures)
- Líquens
- Bolets (Ascomicets i basidiomicets)
Alguns exemples de fongs que vàrem trobar al llarg de la jornada:
- Clathrus ruber – Ou del diable. No comestible. Desprèn un flaire fort i desagradable per atreure a les mosques les quals s’encarreguen de dispersar les espores.
- Astraeus hygrometricus – Estrelleta. Consum no recomanable.
- Macrolepiota procera – Apagallums o coloma. Comestible. Alerta, algunes espècies del gènere Lepiota són molt semblants i verinoses.
- Lactarius chrysorrheus – Lleterola de llet groga, pinetell bord o rovelló bord. No comestible.
- Lactarius sanguiflus. Rovelló o esclata-sang. Comestible i molt apreciat gastronòmicament.
- Amanita pantherina. Pixacà o pigat. No comestible.
- Amanita rubescent. Cua de cavall. Comestible però sense valor. Millor rebutjar-lo per la possibilitat de confondre’l amb altres espècies del gènere molt tòxiques.
- Boletus aereus. Sureny fosc o cep negre. Es pot menjar cru en amanides, assecat, cuit i en oli.
- Boletus sp. Mataparents. No comestible
- Boletus collinitus (Suillus collinitus). Bolet de bou o Pixacà. Es poden menjar els exemplar més joves.
- Lactarius piperatus. Pebràs. Comestible encara que picant i una mica indigest.
- Amanita caesarea. Ou de reig. Comestible i molt apreciat gastronòmicament.
- Líquen
També us deixem algunes fotos d’altres organismes que vàrem trobar al llarg de l’excursió.
Moltes gràcies a tots/es!! Us esperem a la propera!
Encara no t’has fet soci? Informa’t aqui!
